SEGONA ACTIVITAT: LA LLEI NO ÉS IGUAL PER A TOTHOM?

A les policies locals existeix una situació
administrativa anomenada "segona activitat". Es poden acollir a aquesta
situació les i els agents que presentin una disminució de les seves
capacitats físiques o psíquiques que no impliquin incapacitat permanent
total, absoluta o gran invalidesa.

Per
al reconeixement d’aquest grau de disminució cal que l’agent no pugui
desenvolupar normalment les seves funcions policials, com, per exemple,
l’ús i el maneig de l’armament i els mitjans de defensa reglamentaris i
la conducció de vehicles, o bé  que estigui mancat/da d’una
capacitat motriu bàsica.

La INTERSINDICAL-CSC denuncia que moltes Policies Locals de Catalunya encara no han creat un Reglament de segona activitat. 

Denunciem
també la discriminació que pateixen els membres d’aquests cossos als
quals s’ha reconegut una discapacitat permanent total, que no es poden
acollir a aquesta segona activitat i han d’abandonar el desenvolupament
professional.

La INTERSINDICAL-CSC
exigeix que les persones afectades per aquest grau d’incapacitat que
voluntàriament ho desitgin puguin també acollir-se a aquesta segona
activitat i ser destinats/des a llocs de treball que en són
propis. 

És una línia ben fina
la que separa el grau d’incapacitat que dóna dret a la segona activitat
i el que t’envia inevitablement a casa. Però les funcions que es
desenvolupen en segona activitat són perfectament realitzables per
persones a les quals s’hagi reconegut la incapacitat permanent total.
Funcions de centraleta telefònica, repartiment de dotacions de
material, informació i moltes d’altres són tasques que es poden fer
perfectament des de la segona activitat i també amb una incapacitat
permanent total. És que si no fos així, la incapacitat reconeguda ja
seria l’absoluta. Una injustícia, no?

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.